Miriam Aparicio, blues piano Miriam Aparicio, blues piano
Menu

El círculo de Selbst

«Per molt que sapies es molt mes lo que ignores»

Blues Not So Blue (2) – Shemekia Copeland

Aniré portant aquí, negre sobre blanc, la secció que amablement m’han convidat a fer pel programa de ràdio, Just Blues, que s’emet a Ràdio Desvern cada dimarts de 21:00h a 22:00h, sota la direcció de l’Armand Garcia. També us deixo l’enllaç AQUÍ per si preferiu escoltar (aquesta secció i l’entrevista i actuació de Chef Dave i Balta Bordoy les podeu sentir a la segona part del programa).

 

 

Al final de l’escrit trobareu referències bibliogràfiques per si voleu llegir més sobre els temes que he tractat aquesta setmana, en les que m’he basat. Gràcies per llegir!

 

En aquesta segona entrega vull posar atenció al títol
d’aquesta secció, Blues not so blue. Possiblement
els més sagaços ja hauran esbrinat el meu propòsit (sobretot si van escoltar la
primera entrega…) El gènere musical que ens reuneix en aquesta litúrgia
radiofònica té nom d’estat d’ànim i té nom de color, si se’m permet la
llicència. D’aquí el ‘joc de paraules’ d’un blues
menys blau
, atenent a l’associació d’aquest color amb
tot el masculí, en contraposició del rosa amb tot el femení.

 

Sí, és
una secció que vol portar el feminisme al programa! 

Cal dir que el color rosa no sempre ha estat relacionat amb
el femení. Al segle XVIII a la cort europea el vermell era sinònim de luxe i
privilegi, i el rosa era similar al vermell, com un vermell més suavitzat. I
eren els homes els que lluïen aquests colors així com els talons (que, per cert, ja se’ls
podrien haver quedat, maleïts…). Va ser després de la Revolució Francesa, amb
l’auge de la burgesia, que el rosa va anar traspassant al món femení,
acompanyat d’una incipient càrrega de responsabilitat amb l’estètica i
l’aparença. Però sobretot després de la Segona Guerra Mundial, la propaganda
governamental i la publicitat van esforçar-se en perfilar el que havia de ser
el rol de la dona (per altra banda, res nou…portem arrossegant ‘el que se
suposa que ha de ser una dona’ des de l’antiguitat), i és llavors, després de
la segona guerra, quan es comença a tenyir els nens de blau i a les nenes de
rosa, amb la connotació afegida en l’últim cas de tendresa i immaduresa,  de fragilitat. Així que a més de ser l’eterna cuidadora de la llar ara se li
afegeix una denotació infantil.

Posteriorment, ja als anys 70’, i de manera similar al que
passa en altres moviments reivindicatius, es dóna l’apropiació de diferents
tipus d’expressions o codis, en aquest cas del color rosa, per neutralitzar-lo
i transformar-lo en símbol de l’activisme feminista.

Bé, no és el cas, el de l’apropiació, de la Shemekia
Copeland qui en el seu últim disc canta «Ella no es vesteix de rosa», She don’t wear pink (Uncivil War, Alligator Records, 2020)

El rosa com a símbol de la feminitat és rebutjat aquí, en to
d’humor, per la protagonista de la cançó, en referència també als drets de les
persones homosexuals.

 

Shemekia Copeland, cantant que porta als escenaris des dels
16 anys (ara en té 42), és filla del guitarrista i cantant de blues de Texas, Johnny
Copeland. Publicats en té una desena de discos des del 1998, i el seu primer
àlbum va ser amb l’Alligator Records. Ja fa uns anys va ser coronada com a Queen of the Blues (Reina del Blues) per
la filla de Koko Taylor, significativament.

El seu darrer disc Uncivil
War
 publicat el 2020, tracta temes sobre el racisme i els drets socials. També
inclou un tema escrit pel seu pare, com sempre fa en tots els seus
treballs.

 

La cançó que obre el disc, Clotilda’s on fire, parla sobre una història esfereïdora: el darrer
vaixell que va  arribar als Estats Units
des d’Àfrica.

L’any 1860 la goleta Clotilda
va transportar 110 persones per ser esclavitzades, entre homes, dones i
infants, des d’Àfrica als Estats Units, 50 anys després de que es declarés
il·legal la importació d’esclaus. El vaixell va ser descobert el passat 2019,
enfonsat al riu Mobile,  a  l’estat d’Alabama,
després d’anys d’intents de recerca. “Aquesta és la història millor documentada
d’un viatge d’esclaus del continent americà”; la troballa ha estat realment important pels descendents dels supervivents, per a la recuperació de la
memòria històrica, i davant del negacionisme, tal com recull la historiadora
Sylviane Diouf en el seu llibre, Dreams of Africa in Alabama (2007). L’origen
d’aquest acte va ser una juguesca entre empresaris apostant que podrien fer
contraban amb presoners africans. El carregament humà comprat amb or per valor
de 9.000$, valia més de 20 vegades aquesta quantitat a l’Alabama del 1860.

Sovint pensem que vivim en una societat civilitzada,
avançada, amb la prepotència i la supèrbia que tantes vegades caracteritza l’ésser humà i que
han quedat totalment enrere episodis del passat. Ens costa entendre que l’evolució, per posar-li un nom al que ve a ser el pas del temps, no és lineal. Però encara avui en dia es donen
absolutes injustícies, pràctiques que fomenten la desigualtat, envoltades de
violència explícita o no, de diferents dimensions i magnituds. Potser algunes les tenim  tan a prop que no les sabem veure.

La Shemekia diu a la cançó: We’re still living with her
ghost:
 encara vivim amb el seu fantasma. Com diu el director del Centre per
l’Estudi de l’Esclavitud Global del Museu Nacional d’Història i Cultura
Afroamericanes, Paul Gardullo, que també va participar en la cerca del Clotilda,
“Encara vivim en l’estela de l’esclavitud. Seguim enfrentant-nos a
l’esclavitud. Continua apareixent perquè no hem fet front a aquest passat. Si
fem bé la nostra feina, tindrem una oportunitat de reconciliar-nos i de crear
canvis reals”.

  • García, Leticia. Cómo pasó de ser una cosa de hombres a un símbolo femenino: la controvertida historia cultural del color rosa. A: smoda.elpais.com [en línia]. 27 d’octubre de 2020. article aquí
  • Reich, Howard. Shemekia Copelant scores a triumph with Uncivil War. A: Chicago Tribune.[en línia] 26 d’octubre de 2020. article aquí
  • Thompson, Mark. Shemekia Copeland-Uncivil War. Album Review. A. BluesBlast Magazine.[en línia] 21 de febrer de 2021. article aquí
  • Bourne Jr., Joel K. Descubren en Alabama el último barco de esclavos que llegó a Estados Unidos. A: National Geographic[en línia]. 23 de maig de 2019. article aquí 
  • BBC News Mundo. Redacción. La historia del «Clotilde», el recién descubierto último barco de esclavos que llegó a Estados Unidos.  [en línia] 23 de maig de 2019. article aquí

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Required fields are marked *.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>