Miriam Aparicio, blues piano Miriam Aparicio, blues piano
Menu

El círculo de Selbst

«Per molt que sapies es molt mes lo que ignores»

Blues Not So Blue (7) – Sue Foley

Aquest és el text de la secció Blues Not So Blue, inclosa al programa radiofònic Just Blues dirigit per l’Armand Garcia a Ràdio Desvern corresponent al 17 de maig, amb la presència també del David Sánchez.

 

AQUÍ podeu escoltar el podcast! .

 

I aquí la LLISTA SPOTIFY amb les cançons que vaig portar per a la secció.

Molta música, salut i feminisme. 

Fa uns anys vaig enganxar a la tele una entrevista a la doctora Carme
Valls, al programa (S)avis (escrit amb la primera ‘S’ entre parèntesi) conduit pel
periodista Josep Puigbó,  que convidava a
personalitats destacades de diversos àmbits que havien arribat ja a la
maduresa. Vaig començar a veure-ho sense més interès, la veritat. A mesura que avançava
l’entrevista em vaig quedar enganxada perquè no em podia creure coses que
estava escoltant. Sempre hi ha un moment en que obres els ulls i aquesta entrevista
va ser per a mi un d’aquests moments.

La Carme Valls-Llobet és metgessa, especialitzada en endocrinologia, que
també va estar implicada en política durant un temps, essent membre del
Parlament de Catalunya.  Està fermament
compromesa en fer divulgació i pedagogia en temes de salut relacionats amb el
biaix de gènere. Aquesta entrevista, per situar-nos, és del 2016. També ha
escrit alguns llibres com: Dones invisibles per a la medicina, i Dones,
salut i poder
.

En la entrevista la doctora Valls explica moltes coses, per exemple com en
els estudis tradicionalment només es feien investigacions amb homes, per
exemple, sobre infarts, perquè es pensava que les dones no en tenien… quan
ara se sap que encara la primera causa de mort de les dones és precisament la
malaltia cardiovascular. Carme Valls l’anomena “el paradigma de la
invisibilitat”, al seu llibre Dones Invisibles per a la Medicina. Ara comencem
a saber que els símptomes d’infart entre homes i dones no són els mateixos.

 

Buscant informació per redactar aquesta secció precisament, vaig trobar un
documental recent que us recomano. Es titula “Dona, vostè no té res!”, de l’Eva
Martínez Corcuera, realitzat aquest mateix any 2022, i emès en l’espai “Sense
Ficció” de TV3. En ell queda també palesa la idea de que la ciència mèdica ha
estat històricament basada en el cos masculí, com a subjecte referencial, i que,
ens agradi o no, malauradament encara no som plenament conscients d’aquest fet.
Amb diversos testimonis terrorífics, que costen d’escoltar i assimilar, parlant
de la violència obstètrica, per exemple, també n’hi ha sobre dones que han
patit infart. Una dona explica com, un cop relatats els símptomes, el diagnòstic
va ser “són els nervis”, l’estrès, l’ansietat.
Aquest diagnòstic, segons es comenta al documental, és recorrent davant
de les pacients dones, a diferència dels homes,  amb l’administració de la consegüent
medicació. Aporten una dada: A Espanya les dones prenen 5 vegades més
antidepressius i el doble d’ansiolítics que els homes. A més d’haver de sentir
diagnòstics relacionats amb les malalties ‘imaginàries’, amb la salut mental
abans de ser analitzades i normalitzant el seu dolor.

Cal dir que tampoc els fàrmacs estan testats amb visió de gènere, és a dir,
que els efectes que poden produir en el cos de la dona no acostumen a estar
contrastats i comprovats. Perquè sí, homes i dones som diferents.

I si bé aquesta diferència podria fer néixer una voluntat de coneixement
entre nosaltres, d’intent d’entesa sense prejudicis, de col·laboració amb les
nostres diferents sensibilitats, descobriment, curiositat…moltes vegades (sent
generosa, històricament parlant…) ha estat l’excusa perfecta per a un posicionament
vertical, col·locant a la dona en una posició social subordinada.

 

Bé, passem ara al tema de la música que us semblarà més amable.

No sé ben bé per què sempre acabo venint amb temes dels Blues Music Awards,
suposo que els prenc com a referència d’actualitat, que d’això entenc que van
els concursos al cap i a la fi. I també vaig a veure quantes dones hi ha, no
ens enganyem ara…

S’acaba de celebrar justament  l’edició 43 d’aquests premis que ja sabeu
organitza The Blues Foundation. Porto aquí les guanyadores, la resta els podeu
consultar fàcilment.

El premi a millor artista femenina de blues contemporani ha estat per a la
Vanessa Collier.

El premi a millor instrumentista, en la categoria de baix, ha estat per a
Danielle Nicole.

I arribo ara a l’artista de qui us vull parlar avui: la Sue Foley.

PINKY’S BLUES 4:13’ 

Aquesta
guitarrista i cantant canadenca ha rebut dos premis a la recent edició dels
Awards:  al millor àlbum de Blues
Tradicional i el premi Koko Taylor a la millor artista femenina de blues
tradicional .

La Sue Foley, que
ara té 54 anys, és cantant, compositora i considerada una gran guitarrista. Amb
més d’una desena de discos a l’esquena, va debutar el 1992 amb Young Girl
Blues
.

Destacar el seu
treball The Ice Queen (2018) gràcies al qual va rebre ja un grapat de
premis. Amb la seva inseparable Fender Telecaster Pink Paislay, ha gravat i
compartit escenari amb artistes com B.B. King, Tom Petty o Buddy Guy.

La Sue Foley ha col·laborat
també per a la Fundació d’Investigació del Càncer d’Ovaris; i durant més d’una
dècada ha promogut la feina de dones guitarristes com a part d’un projecte
anomenat “Guitar Woman”

El darrer disc de
Foley, Pinky’s Blues, amb el que ha aconseguit aquest guardó conté 12
temes que barregen temes originals i versions.

STOP THESE TEARDROPS 3:24’

Escoltant la guitarra de la Sue Foley m’ha fet pensar en un tema que potser
tractaré en un altre moment. I és si hi ha un art femení, i ho escric entre
unes cometes immenses. Si això fos la tele faria aquell gest tan bonic de moure
amunt i avall els dits índex i cor de les dues mans en paral·lel.

Ara ens estem actualitzant poc a poc en termes de feminisme, però més d’una
vegada he sentit el comentari “toca com un home” aplicat a una dona a mode
d’elogi. Podries reconèixer si l’intèrpret és home o dona només escoltant? Això
s’aplica també a altres àmbits artístics com la literatura o les arts
plàstiques. Però bé, com he dit, ho deixo per a propers capítols!

 Fonts consultades: 

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/savis/carme-valls/video/5866864/

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/dona-voste-no-te-res/video/6146129/

https://www.culturablues.com/2021/12/sue-foley-pinkys-blues/

https://ciudadcriolla.com/2021/03/29/sue-foley-la-reina-de-hielo-de-austin/

https://bluesrockreview.com/2021/11/sue-foley-pinkys-blues-review.html

https://guitarsexchange.com/es/unplugged/444/sue-foley/

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Required fields are marked *.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>