Miriam Aparicio, blues piano Miriam Aparicio, blues piano
Menu

El círculo de Selbst

«Per molt que sapies es molt mes lo que ignores»

Blues Not So Blue – Fi de temporada

Aquest és el text de la secció Blues Not So Blue inclosa al programa radiofònic Just Blues dirigit per l’Armand Garcia a Ràdio Desvern corresponent al 21 de juny. A la primera part del programa el David Sánchez ens presenta el músic Chris Cain, convidat internacional al passat Festival de Rubí.

AQUÍ podeu escoltar el podcast!

I aquí la LLISTA SPOTIFY amb les cançons que vaig portar per a la secció.

Molta música, salut i feminisme. 

 

Avui serà la darrera secció Blues Not So Blue de la temporada, hem comentat molts temes relacionats amb el feminisme, la poca representació de la dona en diferents àmbits, prejudicis, estereotips de gènere, assetjament, discriminació, pressió per la percepció del cos, la dona en el camp de la salut…

Vam deixar encetat un tema l’últim dia sobre l’existència d’un art femení. Què volem dir: si hi ha una manera de fer amb característiques exclusivament femenines a diferència d’un art masculí.

De fet l’havíem comentat aquí parlant de la Siri Hustvedt i el seu assaig “No són competència” on explicava com un periodista dubtava dels seus interessos de coneixement, inferim que per massa “masculins”, ja que els relacionava més clarament  amb el Paul Auster, marit de la Hustvedt. O també, quan ens vam referir a les “audicions a cegues” que, en el món de la música clàssica, s’havia comprovat que havien fet augmentar la presència de dones un 300%

Ja que parlem d’art, voldria portar aquí a dues de les grans representants de la teoria i la investigació feminista relacionat amb els estudis i la pràctica artística, en el camp de les arts plàstiques i visuals, en aquest cas.

La primera, la Linda Nochlin, filòsofa i doctora en història de l’art per la Universitat de Nova York, nascuda a Brooklyn, que va morir el 2017 als 86 anys. Va escriure un text que és punt de partida i referència d’investigacions  en el marc de la segona onada de la teoria feminista, i considerat fundacional per a una nova branca en la història de l’art. Publicat el 1971 i titulat “Per què no hi ha hagut grans dones artistes?” explora les raons de l’absència de les dones en el món de l’art i de per què l’assoliment de l’èxit artístic i l’encarnació del “geni” ha estat reservat a figures masculines. Denuncia que durant els seus anys de formació no va aparèixer cap referència femenina  digna d’estudi (com ha passat a tots els estudiant de molts altres camps… el que personalment em queda més a prop, el dels estudis musicals: molts professionals tant de la docència com de la investigació comencen a fer veure aquesta situació, que de vegades s‘apareix com una revelació però sense gaire mística, més aviat el contrari: fins els nostres dies en cap conservatori ni escola de música apareixia en les seves programacions i repertoris pràcticament cap dona compositora. Ara comencen a incorporar-se, tímidament, gràcies a la feina d’aquestes persones sensibilitzades amb el tema, no pas gràcies a institucions responsables…)

 La segona dona és la Griselda Pollock, de nacionalitat britànica va néixer el 1949. Historiadora i crítica d’art, catedràtica des del 1990, és una altra de les grans figures de la investigació en història de l’art i les ciències socials relacionades amb el feminisme. Pollock va més enllà en l’anàlisi de la situació de les dones en la història, no només de l’art: no es tracta d’afegir les dones artistes a les antigues històries i manuals, sinó d’analitzar en profunditat les raons que han provocat aquesta situació de desigualtat  i que es viuen com a quelcom natural quan és estructural, i de proposar un canvi de paradigma posant en el punt de mira el cànon establert i qüestionant també altres disciplines en les seves dimensions social i política.

Amb tota la ironia combativa,  a l’artista María Gimeno se li va acudir una “solució” que va exposar en la seva conferència performativa “Queridas viejas”, representada el 2019 al Museu del Prado. En ella agafa un dels llibres més importants, més llegits i més venuts d’aquesta disciplina, que és precisament “Història de l’Art” (1959), del gran i influent  historiador del segle XX, l’austríac Ernst Gombrich, en el que s’adona de que en 700 pàgines només hi ha una referència a una dona artista. Així, amb l’ajuda d’un ganivet de cuina de dimensions considerables va incorporant fins a 90 dones artistes des del segle XI al XX.

És molt interessant escoltar totes les veus que es van pronunciant al voltant de la figura de la dona en l’art, no només com a artista sinó també com a model, musa, objecte… i llegir els estudis i llibres que es van publicant al respecte.

Passant més a l’acció, tenim a  les Guerrilla Girls, un col·lectiu d’activistes feministes que va néixer a Nova York els anys 80, en el que va ser la seva campanya més famosa es preguntava: Han d’estar les dones núes per entrar al Met Museum? (el MET és el Metropolitan Museum of Art, de Nova York).

I afegien: Menys del 5% de les artistes a les seccions d’art modern són dones, però un 85% dels nus són femenins.

Com podeu sospitar no és un cas aïllat. Us proposo aquesta reflexió, o si visiteu algun museu, posar intenció a aquesta mirada: fixeu-vos en quantes obres exposades, no només en seccions d’art modern, són fetes per dones; i per altra banda, com es representa la dona en els quadres que apareix, amb quina visió.

Volia tancar la temporada recordant el primer programa en el que vaig aparèixer amb aquesta secció, quan ja vam parlar de la poca representació de les dones en festivals de música, i encara podria continuar intentant explicar per què penso que si  hi ha poques dones en els festivals de música (o en tants d’altres àmbits) no és ni anecdòtic ni casual ni perquè no vulguin ser-hi ni que encara ha d’arribar el seu moment quan ja estiguin preparades.

Per posar fi a la primera part de la secció us recomano una lectura per l’estiu. Es tracta del llibre Armonías y suaves cantos. Las mujeres olvidadas de la música clàssica, d’Anna Beer. Crec que no s’ha de ser expert en música clàssica per gaudir-lo. Jo veritablement el vaig gaudir molt (per això us el recomano) tot just l’estiu passat. En el llibre Anna Beer ens apropa a la vida de vuit compositores, des de la Florència renaixentista fins el Londres de la dècada del 1940, i ens explica les vicissituds que van haver de passar per poder donar sortida a la seva vocació, talent, professió, passió en un món que les ignora. I si aneu complementant la lectura amb l’escolta de les seves composicions és realment una delícia que, per altra banda, pot acompanyar la indignació, a voltes… En el llibre anem trobant referències a molts temes que hem comentat aquí, per exemple el de l’existència d’un art femení i d’un de masculí.

Us sona el nom de Mendelssohn? Sí, el gran compositor Felix Mendelssohn. Doncs tenia una germana, Fanny (aquesta encara és de les conegudes…). El seu talent és inqüestionable avui en dia i la seva obra extensa però va haver d’assumir haver nascut dona en una classe social determinada i tot el que això comportava. En el moment de la seva mort els crítics escrivien (i cito del llibre): “Los Lieder de Hensel (és el seu cognom de casada) no “traicionan la mano de una fémina”, e incluso traslucen una “seriedad artística digna de un hombre”(…)”

 

 Una altra cita : “Ni una sola mujer ha logrado brillar como creadora musical. Hay buenas pintores y poetisas, y aunque ninguna mujer ha logrado alcanzar en ningún arte o ciencia la altura de los Hombres, como mínimo han dado importantes pasos adelante. El caso de la música es distinto. Pese a ello, se podría pensar que este arte, al exigir menos estudios preliminares y más sentimiento e imaginación que todos los demás, sería el medio idóneo para que el espíritu femenino pudiera expresarse”

Això ho va escriure una escriptora, Caroline Pichler, que li tenia una tírria especial a la compositora, Marianne von Martinez (aquesta ja sé que no la coneix ningú… en el llibre de Beer la podeu descobrir).

 

Avui excepcionalment, ja passant a la música, com em vaig quedar a mitges amb alguns artistes del festival de Benicàssim doncs aprofitaré la seva música per tancar aquesta secció per ara.

L’altra vegada que vam parlar vam escoltar la Gisele Jackson i la Kyla Brox. S’ha de dir que va haver més representació femenina amb els concerts de la Cecylia Mestres i de Alice & the Wonders. 

Vull compartir altres dos descobriments, amb potents directes presenciats en aquest festival.

Els francesos Big Dez, que fan un blues elèctric i eclèctic. Curiosament sí que tenen una dona als teclats i al hammond en la seva formació original però a Benicàssim no va venir… cachis…

I The Cinelli Brothers, banda fundada pels germans Marco i Alessandro Cinelli. Una nova generació també seduïda pel blues elèctric de Chicago i Texas dels 60-70, però sense complexes a l’hora de mostrar personalitat pròpia a l’escenari. Vaig haver d’investigar una mica per descobrir qui era l’harmonicista que els acompanyava. Va ser un canvi d’última hora perquè un dels integrants del grup no va poder viatjar i van convidar el britànic Steve “West” Weston. Va ser tan inesperat que no li constava ni a l’organització ni al presentador. Així que tota una sorpresa, ben agradable per cert.

Escoltem una cançó de The Cinelli Brothers.

YOUR LIES 3:13

També van brillar a Benicàssim bandes més properes com els mallorquins Big Yuyu o Rambalaya. Excel·lents directes també, que segur tindrem més ocasions d’escoltar.

OUR LOVE IS BEAUTIFUL Big Yuyu 4:52

TALKING TO MYSELF Rambalaya 2:41

 

Enllaços a fonts consultades:

https://www.rtve.es/play/videos/la-aventura-del-saber/aventura-del-saber-queridas-viejas-maria-gimeno/5944044/

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/queridas-viejas-de-maria-gimeno/233602

https://efeminista.com/maria-gimeno-arte-mujeres/

https://funcionlenguaje.com/index.php/es/sala-de-lectura/noticias/861-griselda-pollock-feminidad-e-historias-del-arte.html

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Required fields are marked *.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>